Reconstructive International Integrative Holistic School Spain

Per a mi aquest treball és en primer lloc peculiar. Diferent d’altres treballs de constel·lacions. Aquí les històries no interessen, va i incideix més enllà de qualsevol història.
Amb ell s’ofereix la possibilitat de manifestar i de guarir capes molt profundes de la nostra existència que van més enllà de qualsevol explicació que pugui donar-se a través del llenguatge verbal.
El que apareix és el no resolt, el que està fent paret en el teu inconscient, que és teu, del teu sistema o de vegades del sistema humà.
És com si emergís el que està connectat amb altres dimensions del nostre ésser i que està en aquest moment fent com de bloqueig, com de fre al nostre fluir amb la vida. Són profundament sanadores.
Es viu amb forta intensitat i el resultat és un sentiment alliberador, de major lleugeresa interior i de millor connexió amb tu mateixa.
La reconstructives et re-connecten amb la teva essència. Són molt potents i efectives.

Lola Villamor (lolavillamor@espacioc.com)

Les reconstructives podrien semblar un “role-play” o dramatització. No obstant això, quan he experimentat això últim, per a mi han estat vivències una mica fictícies. Reviure una experiència ajuda a reviure una situació i millorar la nostra resposta davant d’aquesta situació. Però la nostra ment segueix atrapada en les seves pautes habituals de comportament. És a dir, en una obra de teatre actuo com de mi mateix, i per això és difícil sortir dels nostres registres habituals. Només podem retocar-los.
A les reconstructives es viu una situació determinada. Però hi ha diversos elements nous i inesperats:
Nova visió: Un actua en un paper diferent al seu personatge. I sorprenentment sorgeixen nous registres. És com si en treure el tren de la via, trobés nous camins. Es modifica la nostra reacció a l’estímul.
Vivència real: Es percep que la resta dels intervinents actuen en una situació real. No recrees situacions, les vius sent una persona diferent i et deixes portar per elles com la primera vegada.
Empatia: Les reconstructives activen la nostra empatia: Entenem de manera experimental la vivència dels altres, i per això s’obre el nostre enteniment. Es coneix de manera experimental (no imaginària o racional) a l’altre, se li perd la por i per això ens permetem estimar-lo.
La màgia: Hi ha finalment un element màgic o espiritual difícil d’explicar. En budisme es parla de confiar en una llei universal – el dhamma – que ens condueix a la pau si confiem en la seva sàvia força. Molts sants, com Sant Antoni d’ Assis, parlen de confiar en l’amor de Déu com una força que ens cuida i ens dona pau. Les reconstructives afavoreixen aquest deixar-nos portar, confiar en un univers que ens instrueix i ens protegeix. I ho afavoreixen perquè es vivència de manera immediata com en deixar-nos portar, descubrim coses noves i bones.
L’efecte de Carola en aquest procés es descriu molt bé en el pròleg de “Ecos del passat”. Estic d’acord amb el seu impacte.

Manuel Reglero (manurb@msn.com)

La convocatòria del taller Els diners i el meu poder no va poder arribar-me en un moment més oportú. Anys de participació en diferents teràpies m’havien ajudat enormement a descobrir l’origen de diferents bloquejos emocionals i, també, a superar-los. Hi havia, però, un àmbit de la meva vida, el professional, per a mi molt important, en què a penes havia aconseguit avançar un pas, i que seguia sent font de frustració i tristesa.
Va ser en una de les dinàmiques en les que vam treballar durant aquella sessió en què les meves cames em van donar la que seria, potser, la clau més important: es sentien carregades, pesades; necessitaven posar-se en moviment. Jo necessitava, literalment, posar-me a caminar. Per a això, necessitava trencar, no només amb el meu antic patró de paràlisi davant reptes, davant dels quals em sentia sola, sinó també amb pensaments i valors respecte a l’èxit i als diners que no eren genuïnament meus i que m’estaven dificultant desenvolupar-me com volia fer-ho, una altra valuosa lliçó de participar del taller em va permetre aprendre.
Entès això, em vaig posar a caminar, literalment, setmanes després, acostant-me a les persones i llocs amb les que volia treballar, oferint-los contribuir amb el que sé i vull fer. Segueixo caminant, ja que aquella primera parada va resultar no ser el destí realment desitjat, i ho faig en la confiança i la tranquil·litat que és el moviment el que em portarà on millor pugui estar.
Moltes gràcies per ajudar-me a comprendre l’essencial de deixar aflorar la persona que veritablement som, així com d’assumir responsabilitats i actuar, de part de la meva ànima -que se sent confiada i en equilibri- i de les meves cames -avui dia en plena forma .

Susana Fonseca (susana.fonseca.perez@gmail.com)